Qui fa el web: L’Associació Fes Fonts Fent Fonting, formada per un grup d’amics i de coneguts,
amants de la natura, a qui agrada fer excursions i anar amb bicicleta.
Una pàgina que recull tot un seguit d’informacions de les fonts de la Serra de Collserola.
Tenim un distintiu i un lema: Fes fonts fent fonting
Fonts i Descripció hi ha la llista de les fonts on s’indica l’interès, l’itinerari on es troba i les coordenades
UTM. Mapes hi el mapa de totes les fonts.
Excursions
Hi ha dades d’excursions que passen per diverses fonts: horaris, itinerari, waypoints …totes les
excursions, tant al lloc de sortida com al lloc d’arribada, hi ha parada de transport públic: FGC, RENFE,
metro o bus..
Objecte
Buscar 325 fonts de la Serra de Collserola, fotografiar-les, determinar la seva posició georeferenciada,
explicar els itineraris que passin per elles. Establir contacte amb altres persones i entitats per millorar la
base de dades. Fomentar el coneixement de les fonts perquè són una riquesa natural, formen part del
patrimoni històric – cultural i cal afavorir-ne la seva conservació en bon estat. Proposar recorreguts que
passin per diverses fonts i donar a conèixer racons insòlits.
Les fonts naturals
Les fonts naturals atrauen el nostre interès perquè són uns petits ecosistemes d’aigua dolça que formen
part del patrimoni cultural local i que sovint, agrupen les persones al seu voltant. Les fonts són punts del
territori on l’aigua subterrània brolla i surt a l’exterior, des de terra o entre les roques. Les fonts, com a punt
d’aigua, constitueixen un ecosistema viu! Amb una fauna, una flora i un paisatge associats. I tot sovint, un
punt de trobada social i cultural important!
Abast
La zona estudiada és la Serra de Collserola que abasta des de la part nord de Barcelona fins a Sant Cugat
i des del Besòs fins al Llobregat; té una extensió d’11.300 hectàrees de les quals unes 8.295 formen part
del Parc Natural de la Serra de Collserola. Està repartida entre 9 municipis: Barcelona, Esplugues de
Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès,
Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
La superfície de la Serra és muntanyosa, formada per gran quantitat de torrents i de turons de forma
arrodonida, amb unes alçades compreses entre els 250 i els 500 metres, que formen la Serralada del
Litoral. També hi figuren fonts que estan molt properes al Parc.
Aspectes d’interès
Fer un recorregut que passi per diverses fonts ajuda a descobrir les formes artesanes de construcció tan
diferents les unes de les altres. En trobem de construïdes amb paret de pedra, de totxo, revestides de
mosaic. Unes són petites i altres monumentals. Unes ragen aigua abundant i d’altres no ho fan o només en
algunes estacions. Les fonts són uns elements més que contribueixen a la bellesa del paisatge. Algunes
són com petites obres d’art que mereixen una visita.
La vegetació és molt variada i abundant. A vegades és tan espessa que sembla la selva. Moltes vegades
ens sorprenen els conills que estan pasturant, veiem esquirols que s’emparren pels arbres i porcs senglars
que fan de les seves. I què dir del cantar dels ocells que s’amplifica dins del silenci del bosc.
Pel camí ens trobarem masies, zones de conreu, de secà, horts que aprofiten pous o antigues fonts.
Terrenys que havien estat conreats i ara són ocupats per la vegetació. Camins amples, camins estrets,
corriols que haurem de passar ajupits… sorpresa i admiració a cada font que trobarem. Tant a l’estiu, com
a l’hivern, a la primavera i a la tardor, sempre trobarem un recorregut per diverses fonts per passar-ho bé.
Notes importants
Si visiteu les fonts tingueu cura de mantenir-les netes com també del seu entorn. Algunes fonts estan en
propietat privada. Feu cas dels cartells i avisos i demaneu permís als propietaris per accedir-hi. L’aigua de
la majoria de fonts naturals no és potable. No és aconsellable beure-hi aigua si no teniu una anàlisi prèvia
de la seva puresa.
Contacte
Ens agradarà conèixer les vostres opinions relacionades amb el tema i si trobeu noves fonts, ens ho feu
saber, que les posarem a la pàgina.
Resum
La comarca d’Osona ha disposat sempre d’aigua abundant i de bona qualitat, però en els darrers anys
s’ha observat un increment del contingut de nitrats a les aigües subterrànies. Les aigües de les fonts són
consumides habitualment per un gran nombre de persones, però degut a la contaminació per nitrats
d’aquestes, ha provocat que moltes d’elles hagin quedat en desús, ja que al no poder fer ús de l’aigua, la
població ja no va a la font i això ha provocat la pèrdua d’aquest espai natural, d’interès històric,
arquitectònic, llegendari, biològic i fins i tot artístic. Des de l’any 1988 i fins a l’actualitat es mostreja
puntualment l’aigua d’algunes fonts de la comarca d’Osona i s’analitzen els nitrats. En aquest estudi, i en
base a aquestes dades, s’analitzarà com ha evolucionat el contingut de nitrats d’aquestes fonts i en quin
estat es troben actualment. S’estudien 30 fonts que es divideixen en 3 àrees geogràfiques diferents de la
comarca d’Osona, on s’observarà que a més altitud menys concentració de nitrats, degut a les
diferències que hi ha de població, indústria, superfície de cultiu i forestal. La legislació actual limita la
concentració de nitrats en el RD 140/2003 a 50 mg/l, ja que poden provocar problemes de salut a la
població, sobretot en nadons, provocant-los metahemoglobinèmia.
Paraules clau: font, aigua, nitrats, metahemoglobinèmia, osona, altitud.
Introducció
Des de sempre, les civilitzacions s’han organitzat i desenvolupat geopolíticament tenint com a principal
referent la quantitat i accesibilitat a les fonts d’aigua. Avui es coneix que no és un recurs il·limitat i que
l’aigua dolça disponible al nostre planeta representa només el 2,5% del total, el qual es veu reduit per la
contaminació, pel que la protecció de l’aigua és un tema de preocupació a nivell mundial (Gait 2009: 56-
59).
La comarca d’Osona (Mapa 1, pàg. 4), de tradició agrícola ramadera, ha disposat sempre d’aigua
abundant i de bona qualitat, però en els darrers anys s’ha observat, un increment del contingut de
nitrats a les aigües subterrànies. Les aigües dels pous provenen de la capa freàtica captades d’una
fondària d’entre 50-80 metres i les aigües de les fonts es capten a una fondària inferior a 50 metres
(Grup de Defensa del Ter, 2005). Les aigües de les fonts són consumides habitualment per un gran
nombre de persones, però la contaminació per nitrats de les mateixes, ha provocat que moltes d’elles
hagin quedat en desús, ja que al no poder fer ús de l’aigua, la gent ja no va a la font i això ha provocat la
pèrdua d’aquest espai natural, d’interès històric, arquitectònic, llegendari, biològic i fins i tot artístic.
Antigament les fonts tenien la funció d’abastar a la població d’aigua per beure, aquesta funció, en el
moment en què es va connectar la distribució de l’aigua mitjançant la xarxa d’abastament d’aigua, va
passar a segon plà; a l’època de 1960/1970 la font va passar a ser un espai públic on la gent del poble
anava a passar-ho bé, a fer “fontades” amb la família, les amistats... , era un lloc agradable on la població
s’hi reunia i passaven una bona estona. A la dècada de 1990/2000 a algunes fonts hi havia rètols amb el
descriptor: “aigua no potable”, veure’n un exemple a la fotografia 1, i aquest fet va implicar que la gent
deixava de trobar el sentit que tenia anar a la font i com a conseqüència les fonts es varen començar a
empobrir, és a dir, algunes fonts que en el seu temps havien estat ben concorregudes, s’abandonen i
algunes de tant abandonades que estan són difícils de trobar, altres fonts han desaparegut, en algunes
de les fonts s’hi troba brutícia i desordre i a les fonts que es coneix que la qualitat de l’aigua és òptima
per consum humà, es conserven. Cal dir que en algun cas, tot i saber que l’aigua no compleix la qualitat
segons el RD 140/2003, les fonts es recuperen per preservar el patrimoni local i tradicional.
Fotografia 1
Font de la Cadernera de Manlleu (font: Lídia Arumí i Eva Torrescasana, Agost 2010)
Els nitrats són uns compostos químics que poden estar presents a les aigües subterrànies bé com a
resultat de la dissolució de roques que els continguin, cosa que succeeix rarament, bé per oxidació
bacteriana de la matèria orgànica. La seva concentració en aigües subterrànies no contaminades
rarament excedeix de 10 mg/l.
L’origen dels nitrats a les aigües subterrànies no sempre és clar. Aquests són relativament estables però
poden ser fixats pel terreny o ser reduits a nitrogen o amoni en ambients reductors. Sovint valors >50
mg/l de nitrats són indicadors de contaminació (De Miguel-Fernández 2006: 1-9).
Es considera una aigua contaminada quan la seva composició o el seu estat és directa o indirectament
modificat per l’activitat antropogènica amb l’incorporació puntual o contínua de substàncies que no li
són pròpies, de tal manera que es veuen restringits els seus usos pels que podria servir en un estat
natural. Els possibles orígens de la contaminació de l’aigua per nitrats poden ser diversos: 1) per
l’utilització excessiva o aplicació incorrecte d’adobs nitrogenats, ja de caràcter natural per adob amb
purins o fems de porc i també d’adobs i fertilitzants de compra, 2) per abocaments incontrolats de
dejeccions ramaderes, 3) en determinades situacions que les aigües residuals són vessades directament
a un curs fluvial, fet que pot provocar que es contamini el riu i a la vegada es poden contaminar els
aqüifers pròxims, 4) a causa d’abocaments procedents d’indústries que treballin amb grans volums de
clorur amònic, i d’altres compostos nitrogenats, 5) altres factors (Prat 1999).
Des de fa temps s’ha posat de manifest que el principal efecte perjudicial per a la salut derivat de la
ingesta de nitrats i nitrits és la metahemoglobinèmia. Les aigües amb valors de nitrats >50 mg/l no poden
ser utilitzades en l’alimentació dels lactants, ja que els podria provocar metahemoglobinèmia o “mal
blau” del nadó. La hemoglobina dels lactants o nadons fins a 6 mesos és més susceptible a la formació de
metahemoglobina que la dels nens o adults. Es creu que és degut a la major proporció de hemoglobina
fetal present a la sang, que és més fàcilment oxidada a metahemoglobina. A més, hi ha un dèficit de
metahemoglobina reductasa, enzim que seria capaç de reduir de nou la metahemoglobina a
hemoglobina. El resultat d’això és que una mateixa dosi de nitrit produeix una major formació de
metahemoglobina en lactants. A més, els lactants tenen més capacitat de reducció de nitrat a nitrit
perquè el conducte gastrointestinal del lactant té un pH gàstric superior a 4, juntament amb la presència
de bacteris reductors de nitrat en la part superior el tracte digestiu (Miñana 2009: 255-266). Quan es
produeix la metahemoglobina, aquesta és incapaç de transportar l’oxigen i provoca asfixia i cianosi. Per
això, és important que la preparació de biberons per nadons que no reben alletament matern es realitzi
amb aigua que presenti valors de nitrats com més reduïts millor.
En adults encara no està gaire ben definit si els nitrats són nocius o no. L’ió nitrat sembla que pot estar
implicat en el càncer gàstric de tipus intestinal. La major part dels càncers gastrics intestinals s’originen a
partir d’uns factors irritants, procedents de l’alimentació, que en un estòmac predisposat, poden
provocar una “gastritis crònica atròfica”. En aquesta situació el pH gàstric augmenta i hi ha proliferació
de bacteris, especialment de l’Helicobacter, que fa que l’estòmac sigui capaç de reduir els nitrats a nitrits,
els quals junt a les amines procedents dels aliments, poden formar les nitrosamines que són compostos
potencialment cancerígens.
Els nitrats ingerits al cos humà poden tenir diferent procedència: els aliments contenen abundants
nitrats, sobretot les verdures i algunes hortalisses com els espinacs, les pastanagues, l’api i l’enciam.
Aquestes ùltimes, però, resulten beneficioses, degut al contingut de substàncies antioxidants com la
vitamina C i els carotens que actuen com a protectors de la mucosa gàstrica.
Si la mucosa gàstrica es troba intacta i conserva el pH normal, la pròpia acidesa impedeix la proliferació
bacteriana de manera que els nitrats no poden transformar-se a nitrits i no es poden formar
nitrosamines. El perill comença si es presenta una gastritis crònica i es consumeixen aigües amb
continguts elevats de nitrats.
No sembla tan clar l’efecte dels nitrats procedents del nitrat sòdic usat com a additiu conservant en
embotits i al qual se li assigna una ingesta diaria admesa (IDA) de 5 mg/kg equivalent a 3,6 mg ió
nitrat/kg de pes corporal. En un document publicat pel Departament de Sanitat de la Generalitat de
Catalunya sobre els efectes dels nitrats, diu que aquesta IDA la confirmà la FAO-OMS l’any 1995, per
tant, una persona de 70 kg podria consumir diàriament i en el cas més desfavorable, fins 252 mg de
nitrat, sense que l’hi puguin produir efectes crònics. Això no s’ha d’aplicar als infants menors de sis
mesos ni a les persones amb factors de risc.
La resolució més important la va dictar un grup d’experts de l’OMS. Les conclusions d’aquest grup varen
ser les següents:
1. No existeixen proves convincents que hi hagi una relació entre el càncer gàstric i l’aigua de
beguda, si aquesta conté menys de 50 mg/l.
2. Per sobre d’aquesta concentració, la relació entre el càncer gàstric i el consum d’aigua no pot
ser exclosa, existint bases teòriques que ho recolzen, si el nivell de nitrats supera els 50 mg/l.
Resulta doncs molt difícil associar càncer gàstric amb nitrats, ja que hi ha molts factors protectors que ho
eviten i també molts factors agressius que ho poden potenciar (OMS, 2009).
Així, els grups de població més sensibles als efectes adversos dels nitrats consumits a través de l’aigua de
consum són: 1) els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial, 2) les dones embarassades, 3) les
persones amb hipoclorhídria natural o provocada per tractaments antiàcids, 4) les persones amb dèficits
hereditaris de metahemoglobina-reductasa o de NADH, 5) les persones amb l’hemoglobina anòmala
(Gencat, 2009).
Objectius
L’objectiu d’aquest estudi és fer un recull de les dades de la concentració de nitrats de l’aigua i veure’n
l’evolució des de 1988 fins el 2010 en diferents fonts de la comarca d’Osona, a fi de poder diagnosticar
segons els valors de nitrats de l’aigua:
1) Quines àrees geogràfiques presenten nivells de contaminació per nitrats (amb valors superiors o
inferiors a 50 mg/l segons la legislació vigent RD 140/2003).
2) Desvetllar l’interès de les persones que poden conèixer les fonts en estudi, a conèixer la qualitat de
l’aigua de forma periòdica al llarg del temps.
3) Veure quins són els factors externs que poden afavorir la contaminació de l’aigua per nitrats: camps
de conreu, indústria, abocaments incontrolats... .
Materials i mètodes
Des de l’any 1988, de manera esporàdica per part de persones interessades en conèixer la qualitat de
l’aigua de les fonts, es recullen mostres d’aigües de diferents fonts de la comarca d’Osona, i des de l’any
2004, per part de la comunitat científica i de persones del Grup de Defensa del Ter, es mostregen amb
una periodicitat anual unes 140-150 mostres d’aigua i s’intenta que siguin de 2 o 3 fonts de cada
municipi.
En aquest estudi es seleccionen 30 punts de mostreig, és a dir, 30 fonts, situades a 9 municipis de la
comarca d’Osona, que es troben a diferents altituds, tal i com es mostra en el Mapa 1 (pàg. 4), i descrits
com a: àrea geogràfica-1 (altitud >800 metres), àrea geogràfica-2 (altitud >500 metres), àrea geogràfica-3
(altitud >400 metres), i es tractaran les dades de la contaminació de l’aigua per nitrats des de 1988 fins al
2010.
Les fonts en estudi o punts de mostreig són:
Àrea geogràfica-1
- Municipi de Vidrà: Les Nou Fonts, Font Martingala i Font de St. Bartomeu.
- Municipi de St. Pere de Torelló: Font Vidranesa, Font de la Riera, Font d’en Ridaura i Font de la
Figuera.
Àrea geogràfica-2
- Municipi de Sta. Maria de Corcó (L’Esquirol): Font de la Parra, Font de Cabrera, Font de la
Foradada, Font de les Fontiques i Font de Comermena.
- Municipi de St. Vicenç de Torelló: Font del Bassalet, Font de Nogueres i Font del Viver.
- Municipi de Torelló: Font Martorell, Font del Raig, Font de Puig-roví i Font dels Ocells.
Àrea geogràfica-3
- Municipi de Manlleu: Font dels Enamorats, Font de la Mare de Déu, Font de la Cadernera i Font
de Tarrés.
- Municipi de Gurb: Font Salada i Font de les Cases d’Avall.
- Municipi de Vic: Font del Bruguer i Font de la Talaia
- Municipi de Masies de Roda: Font de la Teula, Font de Molins i Font Fresca.
Les analítiques de nitrats han estat realitzades segons el mètode estandaritzat de l’espectrefotometria
UV a 220 i 275nm (RD 140/2003), amb un espectrofotòmetre UV-Vis CECIL CE 1021 amb patró intern i
autoavaluació externa de resultats en el Programa Inter 2000 del Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.
Amb aquesta metodologia de treball, es podrà comprendre l’evolució de la qualitat de l’aigua de les
fonts segons els nivells de nitrats; a fi de poder diagnosticar si l’aigua de beguda de la font és o no apte
per consum humà segons la concentració de nitrats ens basem amb el RD 140/2003 que marca un valor
paramètric de 50 mg/L de nitrat per l’aigua apte per consum humà.
Resultats
Els resultats obtinguts de l’evolució dels nitrats de l’aigua de les 30 fonts estudiades es mostra als
quadres 1, 2 i 3 segons l’àrea geogràfica:
Àrea geogràfica-1
Vidrà i St. Pere de Torelló són 2 municipis del nord-est d’Osona que tenen una altitud mitjana respecte el
nivell del mar de 801,5m (Mapa 1. Pàg. 4).
En el quadre 1 es mostra la concentració de nitrats en mg/l de les 3 fonts de Vidrà i de les 4 fonts de St.
Pere de Torelló, amb dades que indiquen un mostreig de periodicitat discontínua de l’aigua de les fonts,
des de l’any 1988 fins al 2010.
En el municipi de Vidrà (Quadre 1), les tres fonts estudiades estan per sota de 16 mg/l. En els 3 casos es
pot observar un lleuger augment de la concentració de nitrats.
En el municipi de St. Pere de Torelló (Quadre 1), de les quatre fonts en estudi, actualment, dues tenen
uns nivells de nitrats inferiors a 50 mg/l, i les altres dues estan per sobre de 85 mg/l.
Àrea geogràfica-2
Els municipis de Sta. Maria de Corcó, St. Vicenç de Torelló i Torelló, situats entre el centre i el nord-est
d’Osona, la seva altitud mitjana respecte el nivell del mar és de 585,4m. (Mapa 1. Pàg. 4).
En el quadre 2, es mostra la concentració de nitrats en mg/l de 5 fonts de Sta. Maria de Corcó, de 3 fonts
de St. Vicenç de Torelló i de 4 fonts de Torelló, amb dades que indiquen un mostreig de periodicitat
discontínua de l’aigua de les fonts, des de l’any 1988 fins al 2010.
En el municipi de Sta. Maria de Corcó (Quadre 2), s’observa que algunes fonts tenen valors inferiors a 11
mg/l i són força constats al llarg del temps, en canvi altres tenen vàries fluctuacions al llarg dels anys. La
Font de les Fontiques des del 2002 ha estat per sobre el límit establert (>50 mg/l), en canvi l’últim any
(2010) està per sota dels 50 mg/l. Fet que planteja la necessitat de fer un seguiment de la qualitat de
l’aigua, perquè tot i que aquesta font durant anys ha presentat valors de nitrats >50 mg/l, l’any 2010,
presenta valors aptes pel consum humà.
A St. Vicenç de Torelló i a Torelló (Quadre 2), actualment cap de les fonts estudiades té un valor de
nitrats inferior a 85 mg/l. La majoria tenen vàries fluctuacions al llarg dels anys.
Àrea geogràfica-3
Manlleu, Gurb, Vic i Masies de Roda, són quatre municipis situats a la Plana de Vic, al centre de la
comarca d’Osona, i la seva altitud mitjana sobre el nivell del mar és de 482,3m (Mapa 1. Pàg. 4).
En el quadre 3 es mostra la concentració de nitrats en mg/l de 4 fonts de Manlleu, 2 fonts de Gurb, 2
fonts de Vic i de 3 fonts de Masies de Roda, amb dades que indiquen un mostreig esporàdic de l’aigua de
les fonts, des de l’any 1992 fins al 2010.
En el municipi de Manlleu (Quadre 3), les tres fonts analitzades l’any 2010 presenten una concentració
de nitrats >200mg/l. Habitualment tenen uns valors molt elevats; hi ha la Font dels Enamorats, que en el
mostreig del 2010, tot i ser a la vora del riu Ter, no rajava (Fotografia 2). La Font de la Mare de Déu, molt
concorreguda pels habitants d’aquesta població, va augmentant gairebé anualment, per això,
l’ajuntament va decidir conectar l’aigua de xarxa, ja que el valor de nitrats de l’aigua de la pròpia font és
>50 mg/l. De totes maneres són fonts que estan lluny de ser aptes pel consum humà pel que fa a aquest
paràmetre, ja que cal recordar que la legislació del RD 140/2003, limita la concentració de nitrats a 50
mg/l, per aquesta raó a les fonts hi trobem un rètol que indica “aigua no potable” (Fotografies 1 i 2), en
canvi a la Font de la Mare de Déu, que es troba al centre del poble i presenta un estat de conservació
esplèndit, com que arriba l’aigua de xarxa, aquest rètol no hi és (Fotografia 3).
A Gurb, Vic i Masies de Roda (Quadre 3), les fonts estudiades tenen una concentració de nitrats superior
a 50 mg/l el 2010. En els tres municipis, es pot veure com les fonts han tingut vàries fluctuacions al llarg
dels anys.
Discussió dels resultats
Es considera que cada font és única i s’ha de tractar de manera individual, per això cal tractar les dades
també d’aquesta manera, tot i que, al final es fa una generalització per poder comprendre la tendència
de la concentració dels nitrats.
Segons el RD 140/2003, el límit per considerar que una aigua és apte pel consum humà o no, pel que fa a
la concentració de nitrats és de 50 mg/l. (A les figures de la 1 a la 13 s’assenyalarà aquest valor amb una
línea de color groc).
Àrea geogràfica-1
Com es mostra a les figures 1 i 2, en aquesta àrea geogràfica pel que fa a la concentració de nitrats a
l’aigua de les fonts, hi ha actualment, les tres fonts seleccionades del municipi de Vidrà i 2 de St. Pere de
Torelló que tenen una concentració de nitrats inferior a 15 mg/l. Tot i que al llarg dels anys tenen vàries
fluctuacions. Hi ha dues fonts, la Font de la Figuera i la Font d’en Ridaura de St. Pere de Torelló que
superen el límit màxim permès per considerar-se com a aptes pel consum humà pel que fa a la
concentració de nitrats (>50 mg/l). Aquestes fonts estan contaminades per nitrats, dins aquesta àrea
geogràfica-1, això podria explicar-se perquè molt a prop d’on brollen aquestes fonts hi ha camps de
conreu, com es pot veure en el Mapa 2. A la figura 3 es mostra l’evolució de les 7 les fonts d’aquesta àrea
conjuntes.
Àrea geogràfica-2
A l’àrea geogràfica-2, com es mostra a les figures 4, 5 i 6, s’observa que de les dotze fonts, l’any 2010
dues són aptes pel consum humà pel que fa a la concentració de nitrats amb uns valors inferiors a 11
mg/l, nou no són aptes pel consum humà, amb concentracions de nitrats superiors a 55 mg/l i d’una no
disposem de dades actuals, encara que l’últim any que es va analitzar, era apte pel consum humà pel que
fa a nitrats. Podem veure a la figura 7 un resum d’aquesta àrea.
Àrea geogràfica-3
A les figures 8, 9, 10 i 11 es mostra l’evolució dels valors de nitrats de les 11 fonts. Podem concloure que
en aquesta àrea, no hi ha, al 2010, cap de les fonts seleccionades amb uns nivells de nitrats inferiors a 65
mg/l, això fa que cap d’aquestes fonts siguin aptes per consum humà. És l’àrea amb nivells de nitrats més
elevats, i tot i que les fonts han tingut variacions pel que fa a la concentració, sempre han estat
variacions elevades. A la figura 12 podem veure un resum d’aquestes fonts.
A fi de poder comprendre quina tendència segueixen les fonts en la concentració dels nitrats al llarg dels
anys, es calcula un valor mitjà de totes les dades dels valors de nitrats de les 30 fonts en estudi (figura
13) respecte els anys i es conclou que des de l’any 1988, la mitjana global de les fonts seleccionades per
aquest estudi, ha augmentat aproximadament de 50 mg/l, respecte el 2010. Considerant la mitjana
podríem dir que fins l’any 1989, inclòs, les aigües de les fonts eren aptes pel consum humà pel que fa a la
concentració de nitrats i a partir de l’any 1991 les aigües de les fonts en estudi presenten valors >50 mg/l
de nitrats amb fluctuacions que van de valors de nitrats de 65 mg/l – 122 mg/l, de manera que amb
aquestes dades s’observa que la qualitat de l’aigua no és òptima per consum humà segons el valor de
nitrats. De tota manera aquesta exposició no aporta informació real perquè en l’apartat de Resultats i a
les figures 1-12, s’ha demostrat que quan es miren les fonts de manera individual, n’hi ha vàries que des
de que es disposa de dades són aptes pel consum humà, altres que no sempre ho han estat i que ara ho
són i altres que mai ho han estat. Per això, tot i que és cert, que hi ha una tendència a què la
concentració de nitrats hagi augmentat durant aquests anys, no és correcte globalitzar les fonts a través
d’una mitjana ni a nivell de comarca, ni d’àrea, ni de municipi i és per això que s’han tractat les dades de
forma individual per cada font en estudi.
Després de comprendre l’evolució a nivell individual i global de la qualitat de l’aigua en base als nitrats
de les fonts estudiades d’aquestes tres àrees geogràfiques, es pot veure que quan presentem la relació
en base a l’altitud on es troben (figura 14), en els municipis de més altitud (àrea geogràfica-1), la
concentració de nitrats és <16 mg/l, amb aigües totalment potables pel consum humà, pel que fa a
aquest paràmetre. A mesura que s’avança cap a la àrea geogràfica-2, una àrea amb algunes fonts
contaminades per nitrats i altres que no, i per tant, algunes de les fonts aptes pel consum humà pel que
fa a aquest paràmetre i altres no. I, per últim, trobem la Plana de Vic amb l’altitud més baixa de tota la
comarca d’Osona i amb una concentració de nitrats molt elevada (àrea geogràfica-3). Aquesta situació
està representada en el Mapa 3, on hi ha les àrees geogràfiques en estudi amb diferents colors i un
indicador de la qualitat de l’aigua com amb nitrats <50 mg/l, fonts amb nitrats entre 6-150 mg/l i fonts
amb nitrats >50 mg/l. Aquest fet, probablement i entre altres raons, és perquè l’àrea geogràfica-3, que
es troba a la plana de Vic i municipis colindants, es troba en una zona molt plana, on la superfície de
camps cultivada és més elevada, hi ha més indústria i més població que les àrees geogràfiques 1 i 2, que
són molt més muntanyoses i tenen més superfície forestal, es pot veure reflectit en els Mapes 4 i 5.
Conclusions
Després de fer aquest recull de dades i una discussió de les mateixes, es pot concloure que a la comarca
d’Osona i en concret en els municipis seleccionats i agrupats com: àrea geogràfica-1 (Vidrà i St. Pere de
Torelló), àrea geogràfica-2 (Sta. Maria de Corcó, St. Vicenç de Torelló i Torelló) i àrea geogràfica-3
(Manlleu, Gurb, Vic i Masies de Roda), hi ha segons les dades del 2010, un 25% de fonts aptes pel
consum humà pel que fa al paràmetre de nitrats i per tant amb un valor de nitrats <50 mg/l i un 75% de
fonts no aptes pel consum humà, segons la concentració de nitrats. Si s’observa l’evolució d’aquestes
fonts, en general, s’observa que la tendència ha estat d’augmentar al llarg dels anys, passant d’uns valors
inferiors als 50 mg/l a superiors, cosa que converteix les fonts en no aptes pel consum humà amb totes
les repercusions a nivell socio-econòmic, sanitari i ambiental que això comporta, ja que es posa en perill
la salut de la població. També, si es deixa de consumir aigua de la font, aquesta es deteriora i el seu
entorn queda abandonat, cosa que en alguns casos ha conduït a què per mantenir la font i assegurar la
qualitat de l’aigua, s’ha substituit l’aigua que brolla de manera natural per l’aigua de xarxa pública, n’és
un exemple la Font de la Mare de Déu de Manlleu (fotografia 3).
També després de relacionar-ho amb l’altitud del municipi on es trobaven aquestes fonts, s’ha vist que
com més altitud tenia el municipi, menys concentració de nitrats tenien les fonts, i com menys altitud,
més concentració de nitrats, això és degut al creixement de la població, del desenvolupament de la
producció agrícola-ramadera i de l’indústria en l’àrea geogràfica-3. En canvi a l’àrea geogràfica-1, no hi
ha tanta població, l’activitat agrícola-ramadera és molt menor, per tant és sostenible i amb més
superfície forestal. En un terme mig queda l’àrea geogràfica-2, on la contaminació per nitrats és a llocs
puntuals d’alta activitat agrícola.
Amb això, cal tenir en compte el problema que pot comportar a nivell de salut, en el cas d’adults
relacionat amb el càncer, tot i que de moment no està demostrat, i en el cas de nadons per la
metahemoglobinèmia. En aquest últim cas, són les dones que alleten i en especial les que alleten els fills
amb llet artificial un dels sectors de la població que ha de conèixer la qualitat de l’aigua que utilitza,
sobretot en el cas que sigui de fonts i pous; aquestes mares s’han d’assegurar que l’aigua que utilitzen
per la preparació de biberons és baixa en nitrats (nivells <25 mg/l). Això ens porta a què cal informar a
les dones sobre aquesta problemàtica i alhora fomentar l’alletament matern.
Cal recordar que les fonts formen part del nostre patrimoni natural, i s’han de conservar, mantenir i
sobretot controlar la qualitat de les seves aigües, per gaudir del paisatge propi i particular que ofereix
cadascuna de les fonts estudiades. La descoberta a l’entorn, d’una font com a bé del patrimoni natural i
la presa de consciència de la seva degradació per part de la ciutadania en general, i malauradament, la
indiferència generalitzada que estem vivint en assabentar-nos de quins són els costos, socials i
econòmics, de la recuperació, ni que sigui parcial, de l’entorn malmès, afavoreix impulsar la conservació
de les fonts.
Bibliografia
GAIT, Nilda i PIEROTTO, Marcello (2009). “Contaminación y contaminantes del agua”, Manual de Salud
Ambiental Infantil, p. 56-59.
MIÑANA, Vitoria (2009). “Agua de bebida en el niño. Recomendaciones prácticas”, Acta pediátrica núm.
67(6), p.255-266
18
FERNÁNDEZ, Loreto (2007). “Los nitratos y las aguas subterráneas en España”, Enseñanza de las Ciencias
de la Tierra núm 15.3, p. 257-265.
DE MIGUEL-FERNÁNDEZ, Constantino i VÁZQUEZ-TASET, Yaniel Misael (2006). “Origen de los nitratos
(NO3) y nitritos (NO2) y su influencia en la potabilidad de las aguas subterráneas”, Minería y Geología
núm.3, p. 1-9.
GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). “Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès”. Vic: GDT/ Eumo Editorial
PRAT, Fortià (1999). “Qualitat de les aigües subterrànies de la comarca d’Osona”, Beca col·legial 98-99.
“Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua
de consum humà”. BOE, 21 de Febrer de 2003, núm. 45, p. 7228-7245.
Enllaços web
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=20&V0=1&V1=08265&V3=215&V4=397&ALLINFO=TRUE&P
ARENT=91&DISTRI=TRUE&CTX=B
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2118/doc9150.html
www.who.int/es/
http://earth.google.es/
www.epa.gov/children
www.epa.gov/safewater/agua.html
